La Tània i el seu pare van a veure una pluja d'estels amb la tieta i uns amics. Però, quan arriben a dalt de la muntanya, la Tània descobreix que ha de fer cua per mirar pel telescopi. A més, els estels triguen molt a caure... Quan ja li sembla que aquella nit serà molt i molt avorrida, de sobte, veu allò al cel. És fantàstic!

La Tània i el seu pare van a veure una pluja d'estrelles amb la tieta i uns amics. Però, quan arriben a dalt de la muntanya, descobreix que ha de fer cua per mirar pel telescopi. A més, també li expliquen que els estels triguen molt a caure... La Tània comença a estar ben fastiguejada: aquella nit serà molt i molt avorrida. Però tothom li diu que ha de tenir paciència, que la pluja d'estrelles li agradarà. Llavors, de sobte, veu un estel fugaç. És molt bonic! Al cap d'una bona estona, després d'haver vist uns quants estels fugaços i d'haver demanat un desig, la Tània decideix que ha valgut la pena tenir paciència. I decideix que l'any que ve vol tornar a aquella muntanya per poder tornar a veure una altra pluja d'estrelles.

La Tània i el seu pare van a veure una pluja d'estels amb la tieta i uns amics. Però la Tània ha de fer cua per mirar pel telescopi, i s'avorreix. Però, de sobte... Què és allò que s'ha vist allà dalt?