9. Diari de l'expedició santanyinera al voltant de Mallorca, 1899

45,00

Sin impuestos: 43,27

Autor/es
Adrover Vicens, Sebastià A.
ISBN13
9788416416523
ISBN10
8416416524
Tipo
LIBRO
Páginas
289
Año de Edición
2019
Idioma
catalán
Encuadernación
Cartone
Editorial:
EL GALL EDITOR
Disponibilidad:
Disponibilidad Normal 7 días

No puntuado
Opinar

Moltes coses m?han sobtat d?aquestes belles pàgines, ja antigues (foren escrites, ni més ni pus, l?any 1899, el proper juliol farà exactament cent vint anys), però sobretot tan distants de la nostra manera de ser i de viure avui. Sembla que n?hagin passat molts més, quan comparam l?estil de vida d?aleshores i el nostre. Han canviat tant els temps, les maneres de fer i de ser, ha canviat tant el mateix paisatge que ells pogueren contemplar mentre feien el seu periple mariner! Sobretot, han canviat els valors que els mogueren en el seu caminar i mouen ara el nostre! És per això que consider que el relat que tenim la gràcia de poder llegir i seguir passa a passa és qualque cosa més que una passejada per la mediterrània que banya la nostra benvolguda illa. És la crònica d?una manera d?entendre la vida. I val la pena reviure-la per tal de veure les velles coses de sempre amb els ulls amb què les veren els protagonistes. Val la pena cercar els valors que s?amaguen sota la prosa nítida i transparent del cronista. No sols perquè avui no anam molt sobrats de valors que ens humanitzin, també perquè puguem comprovar que això que anomenam valors són l?energia que empeny la persona a caminar en una determinada direcció, talment el vent que infla les veles del llaüt en què ells naveguen. Em limitaré, però i només, a subratllar algunes d?aquestes coses, aquelles que especialment han sol·licitat la meva atenció de lector interessat. Només algunes, perquè crec que les més originals seran aquelles que cada un/cada una hi trobarà des del propi contacte amb la vida que traspala cada pàgina escrita dia rere dia fins a acabar. És la màgia de la bona literatura, que darrere els mots sap transmetre el batec de la vida, de la vida sobretot de qui escriu. Així, l?obra d?art mostra una llacor d?eternitat: el gruix d?humanitat suficient per interessar cada nova generació de lectors... fins que hi hagi lectors. 


Teodor Suau i Puig, Navega, navegaràs...


 


Diari de l?expedició (fragment)


 


Diari de l?expedició santanyinera al voltant de Mallorca a bord del llaüt S. Miguel, composta pels senyors següents:


 


Dia 26 juliol


 


El matí del dit dia, els mariners tot sols passaren el llaüt aparellat del tot des de sa Cala a Cala Santanyí. Els expedicionaris parteixen de la vila devers les tres del capvespre amb tres carros carregats de municions de soca i de pallets, això és, de manta, pell i coixí per a cada un, a més de bolics, maletes, espardenyes i capells de pauma. La descarregada de tal cabal a sa Cala és l?admiració d?una immensa multitud de banyistes de tota classe, homes i dones, muls i cavalls, que ignoren, la majoria, la nostra expedició. Creuen alguns que es tracta de partir cap a Barcelona o, qui sap, tal volta a algun punt de l?estranger. Amb el bot del llaüt es fa el transbord d?aquests trastos, i s?han de fer de cinc a sis llanxades plenes. Els mariners ho van acomodant tot dins les dependències del vaixell expedicionari, que queda llest per fer-se a la vela quan ho disposi el capità, devers les cinc i mitja o a mitja nit; després d?haver fet tothom la dormilega, se sopa de fideus ja fosca negra, dic malament, amb una lluna clara com un sol perquè fa una nit hermosíssima i en tota la volta del cel no hi ha cap boireta ni una. Un cop sopats, comença a entrar o a despertar-se l?embat de terra i cregué el patró que el que convenia era tocar el dos tot d?una, sense obstacle que pogués anar-se?n a dormir qui volgués. Passàrem a pas contentet per davant tota la ribera que hi ha des de Cala Santanyí fins a s?Amarador i Portopetra, però en aquest indret calmà la cosa de tal manera que el botet que venia de remolc,


un parell de pics que vaig treure el cap per guaitar a defora, el vaig afinar al costat del llaüt i amb la proa a la biorxa. Davant Cala Llonga, encara de nit però ja de matinada, ens passa un xiscarrillo endimoniat. És d?aquesta manera. Sentim cridar una, dues i tres voltes: escoltam i ens surt de popa un bot d?espions que volien que paràssim la marxa per prestar reconeixement;


orsam una mica i arriben dos tipus, i a deu o dotze passes del llaüt, demanen: «¿Quién de la barca?». Resultà que el nostre patró conegué el que parlava i per fer-li la broma (ja que era conegut seu), li digué: «Bartolo, ¿y qué te importa a ti? ¡Anda allá, no te volem dir qui som! ¡Vete! I tu qui ets? Bartolo, ¿cómo te llamas?». «¡Bartolo!» ?respongué? «¡Yo no me llamo Bartolo! ¡Yo me llamo Demonio!». «Però Bartolo, mira aquest cabrit: mira aquesta bandera, home!» (duim un cabrit escorxat penjat d?una corda a la part de popa). Quan el Dimoni pegà ullada al cabrit, sense dir més paraules digué al company que remava: «¡Larga pa? tierra!». I l?expedició quedà rient i comentant l?incident; i, de llavors ençà, aquell «¡Larga pa? tierra!» quedà com a paraula sacramental que repetirem mil vegades, ara per dirigir-nos a l?al·lot, ara als mariners, ara a qualsevol de nosaltres. Abans d?arribar al Port de Manacor veim un parell de cales, sense aturar-nos enlloc; berenam i, després de tres o quatre hores, donam fons a les dues manco quart.

-            +

Nota: No se traduce HTML


Continuar

Información

Horario:
De Lunes a Sabados: 10:00-20:30h

C/Balmes 26
08007 / Barcelona /España
[Ver mapa]

Contacto

+34 93 317 05 78
+34 93 412 27 02
alibri@alibri.cat
alibri@alibri.es