A principi dels anys 1950, quan la ciència-ficció, que s'havia divulgat

sobretot en revistes, va començar a conquerir l'espai del llibre,

es van publicar alguns reculls de contes relacionats per alguna

idea però independents en origen, sense voluntat de text unitari.

És el cas de les Cròniques marcianes de Ray Bradbury (1950) i

Jo, robot d'Isaac Asimov (1951). Amb Crònica d'uns quants temps

fem una operació semblant. Es tracta de dinou relats escrits entre

1973 i 2023, alguns inèdits, altres publicats en revistes o en llibres

col·lectius, que endreçats d'acord amb una cronologia ideal configuren

la crònica imaginada d'unes situacions no viscudes, o no

viscudes encara per una humanitat tanmateix identificable.