Com s'ho ha fet Barcelona per esdevenir una de les ciutats més ben valorades del món? Amb una combinació d?entusiasme i esperit rebel, amb més cop de rauxa que de seny, multiplicant voluntats per no veure?s disminuïda entre els dos estats que l?han volgut dominar. Quasi sempre a contracorrent, sempre vençuda però mai sotmesa, Barcelona ha sabut aixecar-se i guanyar pes i posicions en les circumstàncies més adverses.
Qui ha fet tan gran Barcelona? Els catalans. Gràcies a l?esforç de tot un país, Barcelona ha pres rellevància universal. Gràcies al pes de Barcelona, Catalunya i la seva llengua són un cas únic de persistència de nació sense estat. Barcelona i Catalunya són un magnífic tàndem amb un repte colossal: convertir la capital en referent del món global, amb llum i veu pròpia en la xarxa de les grans ciutats del segle XXI. Ha tornat a arribar l?hora de sumar per Barcelona, que és la fórmula infal·lible de projectar i defensar Catalunya.

?Where are you from? / I am from... Barcelona.?És fàcil constatar l?orgull de molts dels ciutadans de Catalunya quan esmenten el nom de Barcelona, fins i tot de molts que no hi viuen. Barcelona i el Barça constitueixen dos referents mundials quasi indestriables i la base d?una explosió de catalanitat amb vocació cosmopolita. Aquest és un cas prou singular en la política comparada de les metròpolis urbanes. Barcelona té bones cartes, però calen jugadors que sàpiguen jugar-hi bé. Cal que la ciutat no estigui a la intempèrie o en els marges d?interessos aliens. I també calen lideratges professionalment ben preparats, tant en l?àmbit institucional com en l?àmbit civil. Uns lideratges que sàpiguen pensar bé Barcelona i el país. De la mateixa manera que Johan Cruyff deia als jugadors del Barça abans d?un partit important: ?Sortiu i gaudiu del partit!?, recomano als lectors que no es limitin a llegir aquest petit gran llibre, sinó que en gaudeixin des de tots els elements que conté. Molt probablement, serà una lectura que recordaran.

Xavier Bru de Sala (Barcelona, 1952) es va donar a conèixer el 1972 en obtenir el premi Carles Riba de poesia amb La fi del fil. Cofundador de Llibres del Mall. Director literari d?Edicions Proa (1984-1987). Director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1988-1991). Comissari de l?exposició Barcelona-Madrid 1898-1998, sintonies i distàncies (1997). Primer president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (2009).
És coneguda la seva dedicació a l?escena, amb versions de Cyrano de Bergerac, El misantrop, Pigmalió o el llibret de Mar i Cel. Col·laborador de diversos mitjans de comunicació, que inclouen TV3, Catalunya Ràdio, Avui, El País, La Vanguardia i El Periódico, del Consell Editorial del qual és membre.