Dels cretins, tòtiles i poca-soltes a les putes i la seva descendència Ara que s’acosten temps moguts, convé recordar que un dels camps de batalla tradicionals de l’home modern és el dialèctic. Prou de gilipollas i de quécabrons, prou d’escometre l’enemic amb les seves armes; hem de disparar les nostres pròpies bales. Genuïnes, de fabricació autòctona: malparits, desgraciats, torracollons… Més enllà dels tradicionals (i indolors) gamarussos o milhomes hi ha un repertori complet de vilipendis per a totes les necessitats injurioses: penques, truja, mala bèstia, carallot, tifa…

Pau Vidal

(Vila de Gràcia, 1967) és autor de les novel·les Aigua bruta (2007) iFronts oberts (2012) i dels llibres divulgatius sobre llengua En perill d’extinció. 100 paraules per salvar (2005) i El catanyol es cura. Interferències castellà-català (2012). Traductor de narrativa italiana contemporània (Tomasi di Lampedusa, Tabucchi, Erri de Luca, Carofiglio), especialment de la sèrie Montalbano d’Andrea Camilleri; és també responsable dels mots encreuats del diari en català del diari El País.