Teixidor, Emili
Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, Osona 1933 - Barcelona, 2012) va estudiar dret, lletres i periodisme. Col·laborà en diversos diaris. Amb una extensa carrera literària, els seus llibres han estat traduïts a diferents idiomes i han estat guardonats amb el Premi de la Generalitat de Catalunya, el Premio Nacional de Literatura i el de la Crítica Serra d'Or entre d'altres. Entre les seves narracions de tipus juvenil destaquen L'ocell de foc (1972), El crim de la hipotenusa (1988), Cor de Roure (1994) i L'amiga més amiga de la formiga Piga (Premio Nacional de literatura infantil 1997). Per a adults va publicar Sic transit Gloria Swanson (1979, premi de la Crítica Serra d'Or), Retrat d'un assassí d'ocells (1988), El Llibre de les Mosques (1999, Premi Sant Jordi), Pa Negre (Columna, 2003, Premi Nacional de Literatura, Premi Joan Crexells, Premi Lletra d'Or i Premi M. Àngels Anglada), Laura Sants (Columna, 2006) i Els convidats (Columna, 2010)Va fer traduccions i guions per a la televisió i el cinema, i l'adaptació d'Els Lusíades (1989). En veu alta i Els matins..., recullen les seves intervencions radiofòniques. Va dirigir i presentar programes sobre llibres a TV  i ràdio. Li fou atorgada la Creu de Sant Jordi, el 1992, i l'any 2005 va rebre el Premio de Lectura de la Fundación Sánchez Ruipérez.Al febrer de l'any 2012, va èsser investit doctor honoris causa per l'Universitat de Vic.   
Retrat d'un assassí d'ocells evoca el món ambivalent i enigmàtic de la infantesa. El record de dos cadàvers trobats al bosc, aquella mà enterrada entre les flors, les dues tórtores, la llegenda de l'home mutilat, els contes de la mare, el mestre que jugava a escacs i la doctrina del mossèn Allioli... Aquests són els records d'una infantesa que es presenta a llambregades i que conformen el cos d'una de les millors novel·les d'Emili Teixidor. Amb una gran riquesa expressiva, el narrador segueix el fil d'aquests records per construir el ric calidoscopi de la vida d'un petit poble durant la postguerra. El mateix món que, anys més tard, inspiraria la novel·la Pa negre i que Agustí Villaronga convertiria en una de les pel·lícules de major projecció del cinema en català.