Laia Malo (Berga, 1984) escriu amb una idea fixa: assolir la comunicació total a través del retrobament de poesia i música en l’espai — la carn. Des del 2011, és la meitat del duet d’electrovèrsia Jansky, amb qui ha editat els discs Un big bang a la gibrella i ÉÈ (Primeros Pasitos, 2013, 2015) i l’òpera techno Parella. Amb el col·lectiu Cap de Turc (CdT: Discmedi, 2014) explora el postfolk il·lustrat en directe. La interacció amb altres creadors és tan essencial com la lectura i la traducció de poesia russa: Dels troncs d’oliveres velles (Lleonard Muntaner, 2013) i Andorra i el poeta (IEA, 2015), de Max Voloixin, o l’antologia de poetes siberians 7.516 Km. (IEB, 2015).
Com a poeta va debutar amb L’abc de Laia Martinez i Lopez (Documenta Balear, 2009), versos punk jugaven a fer sang i ereccions. L’inèdit Preposicions indecents (2010) reprenia la forma — les formes. A L’estiu del tonight, tonight (Premi Art Jove, El Gall Editor, 2011) el reconeixement de l’Altre i la necessitat del Viatge obligaven a una concisió músico-mística del sexe: la creació com a llenguatge i els mots com a instruments. Malo accepta la seva condició tricèfala de poeta, traductora i músic aCançó amb esgarrip i dos poemes (Lleonard Muntaner, 2015), que ja avança ferm pels camins de la veu pròpia.
Afollada és la por de la carn en desacord amb l’animal, és el dolor del cervell que no se sent còmode governant, és la literatura amiga que s’hi passeja estranya però marcant el ritme.