El baró Cosimo di Rondo, tot rebel·lant-se contra un món familiar que no el comprenia, va sortir al jardí i va grimpar a un arbre. No en va baixar mai més. En un primer moment, va ser per no tocar de peus a terra. Veient el món des d'aquella nova perspectiva, el va comprendre millor. Lliurat de ple a la lectura, a la investigació de la natura, a la confraternització amb la gent i fins i tot a l'amor, va esdevenir un gran pensador. 
Italo Calvino (Santiago de las Vegas, l’Havana, 1923 - Siena,1985) és un clàssic contemporani italià fonamental. La seva àmplia obra narrativa comença al fi nal dels anys quaranta amb novel·les que participen del corrent neorealista. El 1958 publica amb el títol d’I racconti un conjunt de relats que posteriorment, el 1970, amplia i rebateja com Els amors difícils. Més tard, evoluciona cap a una literatura de filiació fantàstica impregnada d’un peculiar humor per mitjà de la trilogia Els nostres avantpassats, que conformen El vescomte migpartit (1952), El baró rampant (1957), El cavaller inexistent (1959) i Les cosmicòmiques (1965). Entre la seva diversa producció posterior, sobresurten Les ciutats invisibles (1972) i Si una nit d’hivern un viatger (1979). Edicions 62 ha publicat la versió catalana de gran part de l’obra de l’autor.