És l'estiu de 1958. Lluny, per primera vegada, de la família mentre fa de monitora de colònies, una noia de divuit anys s'endinsa audaçment al món: l'amor i el sexe, el desconcert de ser jove, els remordiments, les ànsies de ser lliure i adult... A Memòria de noia, Annie Ernaux rememora la seva primera nit amb un home, una nit que li deixarà una marca indeleble: durant dècades no es voldrà reconèixer en aquella «noia del 58». Fins que passats més de cinquanta anys es veurà, per fi, capaç d'enfrontar-s'hi -es capbussarà en fotos i cartes d'aquell temps, il·luminarà de nou els records refusats-, i escriurà aquestes pàgines esquitxades d'inquietuds i dolors secrets, de violència, vergonya i silencis, que són un retrat intimíssim de la seva joventut. Ernaux ha merescut els premis de la Llengua Francesa, Marguerite Yourcenar i Formentor per la seva trajectòria literària. «Annie Ernaux recorda els estupors i les tremolors de la seva carn i de la seva ànima de noia.» - Le Figaro Littéraire «L'autora construeix una gran obra artística i carnal, tenyida d'incertesa.» - Lire «Ernaux ha construït un estil propi, ha esberlat els límits entre la ficció, la realitat i la memòria subjectiva.» - Júlia Costa, Llegir en cas d'incendi