Núria Mirabet ens mostra en aquest recull una poesia austera, sense artificis, a on cada paraula, cada imatge que ens ofereix és fruit d’una lenta i acurada reflexió per dir-nos una veritat sovint difícil o impossible, que ens arriba d’una manera directa, honesta, del tot despullada de floritures.

Com ens diu Pere Gimferrer, autor del pròleg, la mateixa dicotomia del títol és reveladora; en el fons no és dicotomia, sinó tríada o quartet: «Lianes» (com un dels títols, Llimbs i lianes que Baudelair...