A la dècada de 1920 Massimo Bontempelli va posar les bases teòriques del realisme màgic. Aquestes idees van deixar una petja profunda en una tradició contística, la catalana, prou avesada a les facècies esbojarrades i a les situacions extravegants. Va ser la generació que va esmolar al màxim l'enginy per fer cristal litzar una certa narrativa que durant dècades havia estat totalment invisibilitzada.