El setembre i la nit

Quan l’Anaïs s’assabenta de la imminent expropiació de la petita vinya familiar a causa de la propera construcció d’un polígon, exigeix al seu pare que no accepti, per dignitat. A partir d’aquí comença una lluita en solitari, obsessiva i irracional als ulls de familiars i veïns, que l’Anaïs sembla disposada a portar fins el final.

El setembre s’allunya com el paisatge en un tren en marxa. La vinya oblida el seu passat gloriós. Un ramat d’ovelles furga entre les pedres. La platja esdevé una engruna de pau. Una nena veu fantasmes a prop d’una barraca de pedra seca en desús. L’Anaïs voldrà salvar el paisatge moribund, contra el vent dels temps canviants, al llindar de la bogeria. El seu germà Jan, que no té ni classes, ni feina, i ni tan sols amor, haurà d’escollir entre l’Anaïs i la mirada dels altres mentre la vida se li escola entre els dits. Arrels, amenaces, amors, incerteses, diagnòstics i mirades embolcallen el lector d’aquesta història sobre valors capgirats. L’olor de les estacions entre vinyes, l’anhel de justícia, l’aventura de la immobilitat quan tot va en contra de l’heroïna. La lluita entre la vulnerabilitat i la feblesa. La bogeria vista, o imaginada, sota la mirada dels altres.

Un llibre commovedor sobre l’entorn, les traves de la família i els camins que ens poden fer tornar a casa per emprendre un èxode interior. La insatisfacció perenne per la falta d’alternatives al present i l’impuls abassegador per la vida. La lluita d’una família per no deixar-se abatre pels seus fantasmes. La poda dels prejudicis per arrelar i obrir de nou les ales cap a un destí que semblava forassenyat. Les veritats que s’amaguen en el refugi de la infantesa i la saviesa de les altres generacions, els instants que fan valenta una dona i les decisions que refan el croquis sentimental i vital que potser s’enfonsava per sempre.