Cesta de la compra

Passats singulars. El «jo» en l'escriptura de la història

Autor Enzo Traverso

Editorial EDITORIAL AFERS

Passats singulars. El «jo» en l'escriptura de la història
-5% dto.    16,00€
15,20€
Ahorra 0,80€
Disponible online, recíbelo en 24/48h laborables

¿Quieres recogerlo en librería?
Envío gratis a partir de 19€
España peninsular

Cada vegada més, la història s’escriu en primera persona. Els historiadors ja no es conformen amb la reconstrucció i la interpretació del passat. Ara experimenten la necessitat d’explicar també la seua història, personal i familiar. S’...

Leer más...
  • Editorial EDITORIAL AFERS
  • ISBN13 9788418618055
  • ISBN10 8418618051
  • Tipo LIBRO
  • Páginas 180
  • Colección Recerca i pensament #
  • Año de Edición 2021
  • Idioma Catalán
  • Encuadernación Rústica

Passats singulars. El «jo» en l'escriptura de la història

Autor Enzo Traverso

Editorial EDITORIAL AFERS

Cada vegada més, la història s’escriu en primera persona. Els historiadors ja no es conformen amb la reconstrucció i la interpretació del passat. Ara experimenten la necessitat d’explicar també la seua història, personal i familiar. S’...

-5% dto.    16,00€
15,20€
Ahorra 0,80€
Disponible online, recíbelo en 24/48h laborables

¿Quieres recogerlo en librería?
Envío gratis a partir de 19€
España peninsular

Detalles del libro

Cada vegada més, la història s’escriu en primera persona. Els historiadors ja no es conformen amb la reconstrucció i la interpretació del passat. Ara experimenten la necessitat d’explicar també la seua història, personal i familiar. S’ha configurat així un nou gènere híbrid, exemplificat sobretot per les obres d’autors com Ivan Jablonka o Philippe Artières, que expliquen amb detall la història de les seues investigacions i descriuen les seues emocions amb un estil força literari. Des de l’altre costat i seguint les passes de les obres de Patrick Modiano i W. G. Sebald, alguns escriptors com per exemple Javier Cercas, Éric Vuillard o Laurent Binet fan trontollar la frontera entre la veritat literària i la veritat històrica i creen «novel·les de no-ficció». Aquesta forta potenciació del «jo» planteja qüestions epistemològiques i d’altres de més profundes sobre les realitats del món contemporani, l’empremta del neoliberalisme i l’individualisme despietat que el caracteritza. En aquest assaig, Enzo Traverso qüestiona aquest gir subjectivista, del qual admet les potencialitats creatives, però també subratlla les ambigüitats polítiques i els límits intrínsecs. L’autor, molt lligat al nostre àmbit cultural, ha escrit un prefaci expressament per a aquesta edició.

Enzo Traverso (Gavi, el Piemont, 1957) és un historiador reconegut, especialista en l’Europa contemporània i específicament en la història intel·lectual i de les idees polítiques al segle XX. Es va doctorar a l’École des Hautes Etudes en Sciences Sociales (EHESS) de París, i durant anys fou docent a la Universitat Jules-Verne de la Picardia. Actualment és catedràtic d’Humanitats a la Universitat de Cornell (Ithaca, Nova York). És autor d’un conjunt important d’obres traduïdes a una dotzena de llengües, entre les quals "À feu et à sang. De la guerre civile européenne, 1914-1945" (2007), "L’histoire comme champ de bataille. Interpréter les violences du XXe siècle" (2011), "La fin de la modernité juive" (2013) i "Mélancolie de gauche. La force d’une tradition cachée" (2016). En català ha publicat "El totalitarisme. Història d’un debat" (2002), "Els usos del passat. Història, memòria, política" (2006) i "Els nous rostres del feixisme" (2018).