Un cert somriure

La Dominique estudia dret a París i s’esforça per no morir-se d’avorriment. A la universitat coneix en Bertrand i comencen a sortir. Ell és un bon noi, sembla que s’entenen bé i fins i tot podria dir-se que s’estimen. Un dia entren a un cafè i es troben amb l’oncle d’en Bertrand, en Luc, un seductor que voreja la quarantena i que té una merescuda fama de frívol i inconstant, tot i ser casat. De mica en mica, en Luc i la Dominique comencen a coincidir, conscients que l’atracció mútua que senten és cada cop més intensa, i també que allò no és altra cosa que un foc d’encenalls, tan efímer com perillós. Però com resistir-s’hi?

Françoise Sagan (Cajarc, Lot, 1935 – Honfleur, 2004)
És el pseudònim de Françoise Quoirez, l’enfant terrible de la literatura francesa, o com l’anomenava Mauriac, un “charmant petit monstre”. El 1954 va irrompre en l’escena literària amb Bon dia, tristesa, que va escriure quan només tenia disset anys. L’èxit d’aquesta novel·la i l’adaptació al cinema que vingué a continuació la van fer cèlebre i milionària. Per a molts lectors va ser considerada l’obra que donava visibilitat a una generació amb unes aspiracions molt diferents de les dels seus pares. Després d’aquest primer èxit, va publicar Un cert somriure i, uns anys més tard, T’agrada Brahms? Totes tres van tenir molt d’èxit entre els lectors i van ser portades al cinema.

Una novel·la que explora el precari equilibri d’una de les emocions més impredictibles: l’amor no correspost.