Reconegut fins ara com un dels narradors més interessants de la literatura catalana dels últims anys, Víctor Gayà ens ofereix amb Com la sequera un brillant debut com a poeta líric. Es tracta d'un llibre contundent, sever i sarcàstic, de to existencial, que sembla haver assimilat a la perfecció les altes lliçons d'un Salvador Espriu o d'un Joan Vinyoli, i que proposa una sostinguda meditació sobre l'únic tema que mereix un esforç d'aquest ordre: la presa de consciència de la pròpia mort. A partir d'aquí, Víctor Gayà construeix, amb la seca plenitud d'un estil que combina l'autoelegia amb el sarcasme, una ètica de ressons clàssics per a temps desesperats que converteix en universal l'abast de les seves paraules, i fa de Com la sequera una interrogació clara i honesta que s'adreça, per il·luminar-la, a la intimitat de cadascun de nosaltres.