Corrupció de la matèria explora, de manera poètica, un dels principis rectors de la realitat humana: el temps. La mirada ígnia i una veu irada posen el focus en situacions on la vida perd l’estabilitat pretesa i mostra la seva nuesa irracional. El temps esdevé, en conseqüència, personatge material, protagonista que es corromp i es descompon a cada instant. L’obra, que s’allunya tant del plany com de l’autocomplaença, accepta el repte i afronta sense excuses aquesta condició.