En el segle XIII, des d'Innocenci III a Bonifaci VIII, el parentiu amb papes i cardenals va esdevenir un important factor d'ascens polític i social per a les famílies nobles italianes. El llibre, primera síntesi sobre el nepotisme medieval, il.lustra el paper que va tenir la Cúria en aquest procés de promoció aristocràtica. Quins suports efectius podia oferir a un parent un papa o un cardenal? Quines eren les estratègies utilitzades? Quines diferències tenia aquest fenomen respecte al cas, millor conegut, del Renaixement i de l'Edat Moderna? Quines conseqüències va tenir en la societat i en la vida política? Més enllà dels testimonis de condemna -ja presents en els cronistes i escriptors de l'època-, en aquesta obra s'aborda la funció real del nepotisme en la gestió de l'Església i de l'estat pontifici, indagant també en els codis morals i les disposicions psicològiques que el van alimentar.