Menip de Gàdara, el filòsof cínic, atordit per la munió d’escoles filosòfiques que es contradiuen entre elles i fart de tanta vèrbola arrogant, decideix, d’una banda, pujar al cel per esbrinar —amb un socarrimat Empèdocles com a guia— l’estructura del cosmos i les causes dels fenòmens de la natura; i, de l’altra, baixar a l’Hades per preguntar a Tirèsias sobre la millor manera de viure. En els dos divertidíssims diàlegs que conformen aquest volum, Llucià ens fa veure, darrere la màscara de la paròdia, la crua realitat de les accions dels homes, actors de pacotilla que fan el seu trist paper en el teatre de la vida sense tenir en compte que la mort ens iguala a tots.

Llucià de Samòsata (c. 120 – c. 185 dC), rètor professional de paraula mordaç i mentalitat provocadora, es destacà entre els membres de l’anomenada Segona Sofística per la imaginació i la llibertat que conferí als seus escrits. Obres com les Converses de déus, les Converses de meuques (Adesiara, 2008), El gall o l’opuscle Contra un ignorant que comprava molts llibres (Adesiara, 2013) han exercit una influència decisiva en la cultura europea, d’Erasme a Sartre. Els dos escrits que ara presentem, Icaromenip o l’home estratosfèric i Menip o la consulta dels morts —traduïts per primera vegada en català—, són també un magnífic exemple de la modernitat i de l’estil punyent de l’autor.