Aquesta "crònica d'una adolescència" s'obre amb un record de gran càrrega simbòlica: Un home s'acosta a l'infant Elias Canetti i li demana que li ensenyi la llengua, aleshores treu una navalla i diu que la hi tallarà, però a l'últim moment es repensa i li diu: "Avui encara no, demà."á

La llengua salvada és el primer volum, centrat en els primers vint anys d'aquest segle, d'una gran novel·la autobiogràfica que Canetti continuà amb La torxa a l'orella i El joc d'ulls. Aquí pesen, sobretot, la figura dels pares i les circumstàncies de la formació del caràcter. Però hi ha també, paral·lelament, una reflexió històrica i moral sobre la rica complexitat d'Europa.