Voluntàries és un exercici de desmesurada complexitat en què la literatura textual assoleix un cim de virtuositat on les matemàtiques, que actuen com a imposició i restricció, no impedeixen que l’autor acabi imposant el sentit contextual que pretenia al poema. Cinquanta-vuit onzenes heterogramàtiques (invent de Georges Perec) que desafien el lector més atent, i actiu, a interpretar forma i concepte, cos i ànima del poema, que lluiten per un protagonisme que malgrat tot els harmonitza amb resultats sorprenents.

Les “onzenes heterogramàtiques” consisteixen en poemes “quadrats”, d’onze versos cada un dels quals ha de contenir obligatòriament onze lletres concretes, que són les cinc consonants més usades en la nostra llengua (I, N, R, S i T) i les cinc vocals, més una de les catorze consonants restants, que és la que fa de clau del poema i que es va repetint a cada vers.

La genialitat de Sebastià Bonet rau en el fet de, a partir d’aquestes rigoroses restriccions, aconseguir 58 onzenes que a més a més tinguin un sentit i expliquin o diguin alguna cosa al lector, alguna cosa, a més, que el poeta vol dir, i aquí és un la destresa del científic, la saviesa del gramàtic i l’habilitat del poeta es fusionen en un resultat digne del geni creador d’aquesta rara avis de la nostra poesia.