La Lillian és una cantant de jazz que viatja a l’exòtica illa de Golconda, contractada per actuar en un hotel durant tres mesos tropicals. Fuig del seu passat i vol emprendre nous camins, trobar un nou compàs per escapar d’ella mateixa. L’esplendorosa natura i les persones que hi troba desperten el desig d’evasió i la necessitat, fins i tot física, d’absorbir la vida amb tots els sentits. A través de panoràmiques personalíssimes i la fluïdesa dels seus pensaments, intuïm un passat que condiciona la seva manera de mirar, pensar i actuar. I és que la Lillian, com Anaïs Nin, no és una dona gens convencional, sinó rica en matisos, seductora i seduïda. En tot moment està oberta a noves experiències que l’ajudin, tot i no cercar-ho, a conèixer-se millor ella mateixa, els seus propis límits i els seus anhels.

Temes tant universals com l’amor, l’amistat profunda, i sobretot la recerca de la felicitat tractats calidoscòpicament. Ens capbussem en el cor d’un mite, el de la Lillian/Nin, que segueix el principi segons el qual “no veiem les coses com són, sinó tal i com som nosaltres mateixos”.