Els Jocs Florals de Canprosa. L'escàndol que va provocar aquesta paròdia dels Jocs Florals l'any 1902 va ser excepcional. L'obra denunciava l'idealisme exaltat d'un certamen que s'havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana. Un segle després, la lucidesa de Santiago Rusiñol encara ens interpel.la. La comèdia es va estrenar en un context de forta crispació social, marcada pel recent empresonament de centenars de líders sindicals i de polítics destacats com Prat de la Riba. La polèmica es va aguditzar quan el govern central va suspendre els autèntics Jocs Florals de Barcelona per una xiulada a la bandera espanyola, i en canvi va protegir amb policies els espectadors que assistien als teatrals de Canprosa.

Santiago Rusinol va ser un dels grans ambaixadors de la modernitat a Catalunya. Provocador de nombroses polemiques amb els principals moviments polítics del tombant del segle xix al xx, sempre va saber posar el dit en algunes nafres extraordinariament sensibles. Aquest sentit de l’oportunitat —que sovint va ser llegit com a simple oportunisme— el va convertir en una figura incomoda per la seva mordaç equidistancia, alhora que l’erigia en un dels observadors més aguts de la societat del seu temps.