Els cortals són una variant del mas català que trobem al llarg de la faixa litoral de la badia de Roses, concretament a les localitats de Castelló d'Empúries i Sant Pere Pescador. Es caracteritzen per la seva grandària, la presència de terres humides i la dedicació ramadera. Els seus orígens es remunten a la baixa edat mitjana i van anar avançant sobre un territori de llacunes i aiguamolls. En la seva evolució, van donar lloc a un sistema de cultiu basat en la trilogia blat-blat de moro-userda, que els va caracteritzar i identificar a partir del segle XIX. Des de mitjan segle XX, però, l'abandonament agrari i la colonització urbanística litoral els ha fet recular i una part ha desaparegut. En aquest llibre s'apleguen sis estudis que analitzen períodes i aspectes concrets dels cortals, però que posen l'accent, sobretot, en el grup humà que els va habitar: els cortalers.