Cnemó és un vell morrut, garrepa i rondinaire que viu reclòs a la seva finca només amb la filla; fins i tot la dona l’ha deixat, exasperada, per anar-se’n a viure amb el fill que havia tingut d’un matrimoni anterior. Amb tot, l’atzar, sempre tan esgarriacries, fa que Sòstrat, un jove de casa bona, caçant en les terres del malcarat, vegi la noia i se n’enamori bojament. Com calia esperar, el vell es nega a donar-l’hi per muller; però, després d’un seguit de trifulgues, l’esquerperia li serà castigada d’una manera ben alliçonadora. També coneguda —ja a l’antiguitat— amb el nom d’El misantrop, aquesta comèdia presenta l’arquetip d’un personatge altiu i bròfec que, per via de les adaptacions llatines, acabà influint en l’obra mestra de Molière.

Menandre (c. 342 – c. 290 aC) és l’autor més important de l’anomenada Comèdia Nova grega. Dominador absolut dels escenaris a partir de l’època hel·lenística amb un nou model de teatre basat en la versemblança, el seu èxit va ser esclatant, fins al punt que fou copiat per Plaute i Terenci, els dos grans comediògrafs romans, i esdevingué, a través d’ells, el model de la comèdia de costums europea. Tot i que es té constància que va escriure prop d’un centenar d’obres, només ens n’ha arribat, a més d’algunes peces fragmentàries, una sola comèdia sencera, El malcarat, que ara oferim per primer cop en català.