Primer llibre d’una activista aborigen del Canadà, 'Mestissa' narra la infància i la joventut d’una dona que fa tentines per un món de minories. Aquí blanca i allà índia, aquí nena i allà dona, a totes bandes no és d’enlloc i casa seva és un record destruït per una societat on l’ideal és homogeni, i on els seus estan condemnats a sobrar en un territori on havien sigut lliures. Mestissa és un relat de supervivència, la d’una dona que posa les seves passes al servei de l’alliberament d’un poble fill del contacte violent entre les Nacions Primeres i els colons europeus. La veu de Maria Campbell és la del testimoni i alhora no s’hi atura. La seva mirada vetlla per una forma de vida que es perd, arrossegada pel “progrés” que condemna l’errància i destrueix el territori per mor de la propietat. Els boscos inclements, les escenes de caça, la barreja de llengües i creences: tota la cultura métis viu en el seu relat, a prop dels contes o els encanteris que li explicava la besàvia Cheechum. L’experiència íntima dels anys de joventut va acompanyada d’una qüestió col·lectiva: el genocidi colonial. La història de Mestissa és dura i no estalvia cap impacte al lector. La pobresa, la prostitució, el nomadisme forçat, les agressions dels homes, la segregació racial o l’addicció a les drogues són omnipresents en un relat nu de tot efectisme. Darrere hi ha els anys de qui ha superat el rancor. I una literatura tendra i càlida només a l’abast dels escriptors que tenen de debò alguna cosa per transmetre.