La col·lecció de narrativa eròtica “La sonrisa vertical” (Barcelona: Tusquets Editores) va néixer l’any 1977, de la mà de Beatriz de Moura i Luis García Berlanga, amb un doble propòsit: rescatar un gènere literari fins aquell moment censurat per les lleis franquistes i apostar per la narrativa de joves autors. A partir de la convocatòria del Premi “La sonrisa vertical” (1979-2004) es van incorporar al catàleg escriptors espanyols i hispanoamericans, alguns totalment desconeguts, que posteriorment aconseguirien un considerable prestigi, com Almudena Grandes i Eduardo Mendicutti.

Aquest volum s’estructura en tres capítols per a oferir una anàlisi de la trajectòria de Tusquets Editores. El primer traçarà una biografia empresarial i literària. El segon capítol s’inicia amb la semblança del realitzador cinematogràfic Luis García Berlanga i ofereix un recorregut pels cent cinquanta-tres títols de la col·lecció. L’últim brinda una anàlisi dels cinquanta-cinc volums escrits en espanyol i català (ficcions publicades entre 1977 i 2014) que confirmen l’evolució de l’imaginari eròtic hispànic durant les últimes dècades.