Història d'amor i de guerra inoblidable i una de les fites de la ficció anglesa de tots els temps, ara traduïda al català per Lluís-Anton Baulenas.

El quartet d’Alexandria és l’obra mestra i més admirada de Lawrence Durrell. El món sensual i corromput de l’Alexandria dels anys trenta i durant la Segona Guerra Mundial es desplega en quatre novel·les centrades cadascuna en un personatge —Justine, Bathazar, Mountolive i Clea— que projecten interpretacions diferents sobre uns mateixos fets i desafien l’habitual progressió de la novel·la convencional. A l’obertura de Justine, el gris L. G. Darley intenta assumir el final traumàtic de la seva relació amb la glamurosa i enigmàtica Justine Hosnani i inicia així l’exploració d’una intriga sexual i política que es va revelant a poc a poc i que les tres novel·les següents matisen o contradiuen. Amb una prosa de bellesa incontestable, ara traslladada al català per Lluís-Anton Baulenas, Durrell adreça la seva mirada sobre un univers fascinant on bateguen amb contundència les pulsions del sexe, la vida i la mort i que ell mateix va descriure com «una investigació sobre l’amor modern».

La crítica ha dit:

«Veritablement única, i en el seu conjunt, una obra mestra». Jan Morris

«Una de les gran obres de la ficció anglesa». Times

«Valent i descarat... Exuberant i grandiós». Independent

Biografía del autor
Lawrence Durrell (1912-1990). Nascut a l’Índia, va estudiar a Anglaterra i el 1935 es va traslladar a Corfú amb la seva família ―un període que el seu germà Gerald va convertir en ficció a La meva família i altres animals i que ell mateix va descriure a Prospero’s cell―. És autor de les novel·les The black book i la pentalogia The Avignon Quintet, entre d’altres, i de Reflections on a Marine Venus i Bitter Lemons, sobre Rodes i Xipre. La seva estada a Egipte durant la Segona Guerra Mundial va inspirar la seva obra mestra, El quartet d’Alexandria, que va publicar entre 1957 i 1960. Quan va morir el 1990, Durrell era un dels autors més celebrats de la literatura anglesa de tots els temps.

Lluís-Anton Baulenas (1958), narrador i antic dramaturg, ha escrit entre d'altres, novel·les com ara Noms a la sorra (1994), El fil de Plata (1998, Premi Carlemany), La Felicitat (2001, Premi Bertrana) i Per un sac d'ossos (2005, Premi Ramon Llull). Dues obres seves han estat adaptades al cinema per Ventura Pons, Amor idiota i Anita no perd el tren. Ha estat traduït a diverses llengües com ara l'anglès, el francès, el castellà, l'italià, l'holandès i el xinès mandarí, entre d'altres. La seva narrativa busca emmarcar moments clau de la història contemporània del país, sempre des del punt de vista del conflicte de l'individu amb la societat que li ha tocat viure.