Homes artificials
Editorial PAGÈS EDITORS
Möchten Sie es in der Buchhandlung abholen?
Festland Spanien
- Verlag PAGÈS EDITORS
- ISBN13 9788497798778
- ISBN10 8497798775
- Gegenstandsart BUCH
- Buchseiten 192
- Sammlung Ciència-ficció #23
- Jahr der Ausgabe 2009
- Sprache Katalanisch
- Bindung Gebunden
- Zielgruppe Allgemein / Handel
Themen
Erzählung Auf KatalanischHomes artificials
Editorial PAGÈS EDITORS
Möchten Sie es in der Buchhandlung abholen?
Festland Spanien
Buch Details
El misteri de la generació ja no era més un misteri; tenia lloc allí, davant dels nostres ulls; podíem veure l i observar-lo; podíem seguir-ne les fases pas a pas... Els òvuls s'estengueren com uns llavis petoners envers les espermes, aquestes s hi aproparen i, com embriagues d amor, s hi deixaren absorbir i encloure; els tubs capil·lars, en virtut de la teoria del sifó, començaren a transportar la fibrina, la lecitina i el sucre, i..., oh força de la suggestió!, hi hagué un moment que va semblarnos a tots que el termòstat, les campanes de vidre, els dipòsits de sucs alimentosos, tots els aparells i totes les llurs peces tremolaven de fruïció, frisaven, gaudien de la presència d aquell acte. Nècia suggestió dels homes, que, malgrat llur ciència, no poden sostreure s a la idea de la influència del sistema nerviós en tots els actes vitals!... A Homes artificials, Pujulà ens presenta un científic entestat a crear una humanitat nova de superhomes que substitueixi la societat actual, decadent i corrompuda.
Frederic Pujulà i Vallès (1877-1963), republicà federalista, esperantista i escriptor. Adscrit al moviment modernista, és autor de diverses obres teatrals, algunes de les quals escrites en col·laboració, com Titelles febles (1902), El geni (1904) o El boig (1907). El 1905 entra en contacte amb l esperantisme i n esdevé un dels difusors principals a casa nostra. Un article de denuncia el va obligar a exiliar-se a París. Naturalitzat francès, va participar en la Primera Guerra Mundial (1914-1918). En el repòs de la trinxera (1918) i De la trinxera estant (1918) són fruit d aquesta experiència. De tornada a Barcelona, va treballar al diari El Diluvio fins al seu tancament l any 1939. La seva trajectòria republicanista i catalanista li valgué de ser sotmès a un consell de guerra que el va condemnar a la pena mort, la qual li fou commutada per una condemna de vint anys i un dia. Privat d exercir com a periodista i advocat, durant la postguerra es dedicà a fer traduccions al castellà i a escriure. L any 1949 guanyà l Englantina d Or als Jocs Florals de Montevideo, i el 1958 aparegué el seu darrer llibre: Palamosines. Cants a la Costa Brava.