Els textos que ací presentem són una mostra ben representativa del contingut del Postgrau-Diploma de Toponímia i Onomàstica Valencianes, impartit durant tot el curs 2010-2011 en els locals de l’ADEIT de la Universitat de València, curs patrocinat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, institució de la Generalitat Valenciana, competent en onomàstica valenciana segons la llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de creació de l’Acadèmia Valenciana de la LLengua, article 7,c, impulsat pel departament de Geografia de la Universitat de València, organitzat per l’ADEIT i dirigit pels professors Joan Mateu i Emili Casanova.

Hi consten una selecció de les classes o recerques de part dels 25 professors invitats al curs, de diferents universitats i centres d’investigació (Barcelona, Lleida, Balears, Alacant, Castelló, Oviedo, Alacant, València, Institut Cartogràfic Valencià) i dels 23 estudiants seleccionats a fer el curs, llicenciats en Filologia, Història, Geografia, professors o tècnics lingu?ístics de diferents poblacions valencianes i tècnics i becaris de la mateixa AVL. El patrocini generós d’esta institució va fer posible que el preu de la matrícula del curs fóra quasi testimonial en relació al preu dels altres cursos de Postgrau.

El Diploma tenia l’objectiu de formar nous especialistes en Onomàstica, continuant la tasca impagable del Mestratge de Toponímia que es va impartir a la nostra universitat amb el patronatge de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, durant els anys 1990 i 1991, les actes del qual es van publicar després l’any 1995 (Materials de Toponímia, 2 vols, València: Denes-UVGeneralitat Valenciana, 1246 p.), dirigit pels professors Vicenç M. Rosselló i Emili Casanova, amb la finalitat d’ajudar a completar la formació dels tècnics lingu?ístics que s’enfronten a la normalització toponímica municipal i la dels col·laboradors del Corpus Toponímic Valencià (1a. edició, AVL, 2009) en curs de realització, que afronta ara al repte de la redacció etimològica i diccionariable de tot el corpus arreplegat –més de 100.000 topònims–, per a la qual es necessiten coneiximents interdisciplinaris en una matèria cruïlla d’altres ciències com és l’Onomàstica. En una paraula, volia facilitar als estudiants la capacitat d’anàlisi toponímica a partir d’una metodologia adequada a través de l’exemple dels millors cultivadors d’esta ciència del nostre domini lingu?ístic i de la millor bibliografia, on alhora volíem primar la necessitat de saber llegir paleogràficament la documentació històrica base de qualsevol opinió científica, la necessitat de saber interpretar el territori i transmetre l’amor al topònim com a part del nostre patrimoni socioètnic, que cal conservar i restaurar.

Crec sincerament que postgraus com el present haurien de repetir-se de tant en tant per a formar un públic entusiaste que busca instruments de formació que els plans d’estudi reglats no acullen suficientment. L’AVL estic segur que ho veuria amb bons ulls, disposada sempre a col·laborar amb la universitat i els departaments competents en l’estudi del valencià i en la formació dels futurs cultivadors i transmissors de la ciència lingu?ística valenciana. Només falta que els departaments interessats ho demanen amb una visió ampla pensant en el bé dels estudiants i de la matèria i no en capelletes i en estratègies personals.