«Aquest llibre, algun deixeble de Ciceró el podria haver titulat De senectute, és a dir, La vellesa. És ben cert que els seus autors, tots dos, passen de la vuitantena, però no són precisament dos jubilats de sopetes i sofà. L'Ángel té per casa el món i es fa difícil seguir-li la pista arreu del mapamundi, tan ample com el seu cor. La Viqui viu cada dia com la pelegrina de la visitació que canta a Déu, que «derroca els poderosos del soli i exalça els humils, omple de béns els pobres mentre els rics se'n tornen sense res». Quan els llegiu, veureu com hi ha vells que ens ensenyen a ser joves. Tots dos, a més, solen citar un altre avi de la seva mateixa quinta, el papa Francesc, un altre vell-jove. 

Ángel i Viqui, amics en el capvespre, sou una paràbola vivent de l'Evangeli dels senzills. En vosaltres veiem com els càlculs són menys importants que les il·lusions, i que les dificultats són més febles que les oportunitats. Cada vegada que un dels més vulnerables s'acosta a vosaltres, alguna cosa il·lumina el vostre rostre i aquesta llum queda reflectida en ells en forma d'esperança. Aquesta irradiació és una alegria que ningú no ens pot treure i que resplendeix en aquestes vostres cartes».