Això és un llibre doble, fet d’un dietari breu i un poema llarg escrits de mitjan juny a mitjan juliol del 1980 al sud de Suècia. Si no s’havia publicat fins ara és perquè una de les dues meitats, la que és en vers, es va perdre poc després de ser escrita i no es va deixar recuperar fins passats més de trenta anys. I totes dues parts són igualment imprescindibles. Perquè el Diari d’Escània i Univers endins no s’assemblen gens però van junts. Els versos comencen amb la terra dels morts i la prosa comença esmolant la dalla. Entre els esdeveniments de cada dia que anota el dietari hi ha l’escriptura del poema, i el poema indaga sobre els mals remeis del món observant la vida més pròxima. I, és clar, al darrere de la prosa exactíssima i del discurs poètic hi ha la mà mestra del mateix escriptor captivant l’interès dels lectors des del mateix lloc i des del mateix moment.