Daniel N. Stern és professor de psicologia a la Universitat de Ginebra i professor adjunt de psiquiatria al Centre Mèdic de la Universitat de Cornell-Hospital de Nova York. És l’autor de La primera relació (1977) i de El món interpersonal de l’infant (1985).

La seva doble perspectiva, experimental i psicoanalítica, i una llarga dedicació al desenvolupament de la infància, li han permès d’aprofundir lúcidament en els inicis i en la subsegüent organització de la subjectivitat i de la intersubjectivitat. La conceptualització de les sorprenents funcions psíquiques actives ja en els primers mesos de vida, es recolzen en una vigorosa observació de l’infant i de la seva conducta relacional primerenca.

CONTRAPORTADA:

TOT ALLÒ QUE ELS PARES VOLEN SABER SOBRE EL SEU BEBÈ. EL QUE VEU, SENT I EXPERIMENTA ENTRE LES SIS SETMANES I ELS QUATRE ANYS: QUÈ MIRA?, QUÈ VEU?, QUÈ SENT PER DINTRE?, QUÈ CONEIX I QUÈ RECONEIX DE LES COSES I D´AQUELLS QUE L´ENVOLTEN?

A DIARI D´UN BEBÈ, l’autor, Daniel Stern ens descriu el món d’un bebè tot presentant-nos, d’una manera planera, qualsevol fet habitual en la seva vida de cada dia: les menjades, la primera trobada amb un estrany, una experiència nova com és la de sentir-se perdut enmig de la gent, un malentès amb els pares, una rebequeria, etc., fets certament habituals però que per al bebè són sempre una aventura afectiva extraordinària.

A partir de l’anècdota, l’autor ens explica, des de la perspectiva de l´adult, què està passant: després reprèn el relat des del punt de vista del bebè, i, finalment, ens explica de quina manera sabem el que sabem sobre la conducta de la criatura. És, doncs, un retrat original i singular de la vida interior d’un bebè, escrit amb el mínim de tecnicismes i amb un estil que va des de la descripció més rigorosa dels fets observables fins a la intuïció poètica.

DIARI D´UN BEBÈ és una inspirada condensació de molts anys de recerca en el món de l’infant. A partir dels signes més elementals de les emocions i els vincles del bebè, l’autor ens fa seguir la progressiva organització de la ment de l’infant, el seu sentit de la identitat i de la identitat dels altres.