L’exposició fa un recorregut, des del final del segle XIX fins a mitjan segle XX, per la publicitat comercial gràfica dedicada especialment a la difusió de productes d’ús quotidià: alimentaris, vins i caves, farmacèutics, d’higiene i perfums, tabac, maquinària....

Més enllà dels populars cartells de paper, com la mostra posa de relleu, la publicitat adoptà altres suports com van ser la llauna, el cartró i la rajola ceràmica. Aquest fet va contribuir a una difusió més gran dels productes anunciats, sobretot en els establiments comercials, damunt dels taulells, als aparadors de les botigues o en les parets de les façanes.

Cartells bidimensionals de llauna i cartró i, fins i tot peces tridimensionals de gran format en el cas del cartró, funcionaven com a reclam potent a l’entrada dels establiments, sovint amb figures retallades de mida real que esdevingueren icones populars del seu temps. La finalitat era propagar les qualitats i els avantatges dels productes, sobretot posant en relleu el nom del fabricant, que en un esforç per posicionar-se en el mercat començava a utilitzar el disseny per crear una imatge de marca atractiva.

L’estampació cromolitogràfica(litografia amb colors), aleshores un procediment de reproducció innovador que contribuí a la divulgació del cartell publicitari en paper, va aplicar-se també sobre llauna i cartró, omplint de color el món de la publicitatcom ja havia fet amb el món editorial.

D’altra banda, pel que fa a les rajoles, les més refinades eren producte de l’antiga tècnica del tubat (cordó d’argila separador de vernissos pintats usats per a diferenciar els traços de la decoració), recuperada a finals del segle XIX i aplicada especialment en els plafons publicitaris aplicat a les pastes blanques que assolien un relleu de gran qualitat. Les terres valencianes en van ser el focus principal.

Una gran part dels reclams exposats són produïts aCatalunya, llevat de la publicitat ceràmica, procedent majoritàriament de València.

L’exposició presenta més de 250 peces, obra tant d’artistes com de professionals de la il·lustració, sovint anònims, provinents de la Col·lecció Mateu Llinàs i Audet de Barcelona i del Museu de Manises (València).

N’és objectiu acostar a tots els públics aquests reclams publicitaris, tan populars en el seu moment, i que avui pertanyen al món del col·leccionisme i els museus i han assolit la consideració de patrimoni cultural per la seva dimensió comunicadora, artística i social. És un patrimoni que evocarà un passat llunyà als més grans i als no tan grans i que despertarà l’interès i l’admiració dels més joves en descobrir la força d’unes icones que han perdurat durant vora un segle, adaptant-se al pas del temps. Sens dubte, aquest patrimoni, concebut originàriament com un producte efímer, ha de ser molt inspirador per a les noves generacions de professionals.