A la regunta "qui ets?", les dones d'avui responen successivament: "Sóc una dona", "em construeixo com a dona" i "ho faig mitjançant la meva sexualitat".

Les dones -com ho revela l'estudi de camp en què es basa aquesta anàlisi, que contempla els debats més actuals-, viuen dins un univers coherent de representacions i pràctiques que apareix molt diferent del dels homes perquè està orientat cap a la creació de si mateix i cap a la recomposició de la societat. Els homes, en canvi, van conquerir el món concentrant els recursos en mans d'uns quants, fent dels treballadors, colonitzats, dones i nens unes figures d'inferioritat.

Amb les dones, la conquesta del món s'esvaeix, donant pas a la construcció de si. En aquestes condicions, cal estranyar-se que assumeixin amb tanta claretat i determinació l'adveniment d'aquest univers d'àmbit cultural que s'alça davant nostre?