A partir d’un impuls autobiogràfic, Grillparzer expressa en aquesta obra el seu univers psíquic i reflecteix una gran incongruència entre intenció i realitat, voluntat i capacitat. El pobre músic és l'al·legoria d'un fracàs i de la insistència melancòlica —l’elecció del violí no és casual— en l’amor per l’art i, sobretot, en la dignitat més enllà del pragamatisme social. Grillparzer uneix en aquestes pàgines l'autobiografia i l'expressió social de tota una època.

El pobre músic va ser llibre de capçalera de Kafka, que el llegia a la seva germana en veu alta perquè pogués apreciar-ne el ritme i el sentiment vital.