Des dels seus orígens a Poblet, al segle xiv, fins a les grans col·leccions internacionals de vidre, com la del Corning Museum of Glass de Nova York, el porró ha estat la inspiració de poetes i literats, i d'artistes com Picasso, Miró i Matisse, a causa de la seva bellesa i excepcionalitat. Però és en plena època barroca (segle xvii) quan neix el porró, nodrit de formes elegants i seductores i dissenyat per beure vi a galet. Carlí i liberal, eròtic i educat, sumptuós i popular, amant del vi jove i bandejat pel sommelier, aquesta és la divertida història de l'atuell català més universal.

Josep M. Rovira i Valls (Cabra del Camp, Alt Camp, 1958), entusiasta del vidre i de la ceràmica popular, d'uns anys ençà s'ha dedicat a l'estudi del porró. La seva professió de publicitari l'ha dut a col·laborar en publicacions de diversos àmbits. És coautor de llibres com La cuina dels encants (2007), Monestirs reials a la Catalunya Nova (2008) i Enric Adserà Riba. 50 anys de trajectòria artística (2012). És autor de la monografia Fra Jaume Gener, el gran lul·lista de Santes Creus, i la seva relació amb Pere Daguí i Joan Bonllavi, publicada per l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (2018). És el director de la revista Cultura i Paisatge de la Ruta del Cister, on ha publicat nombrosos articles des de l'any 2005 fins avui en dia.