Feliu Formosa és un referent a l’antiga manera; la seva literatura no imposa idees, no mercadeja amb les emocions, sinó que arriba al lector a través d’una destil·lació discreta i pausada, desproveïda de tota pedanteria, de pirotècnia verbal i de qualsevol manifestació de sensibleria fofa. 

El primer diari el va escriure el 1979. En aquest quart volum l'autor s'instal·la de ple en la vellesa i el to és diferents dels diaris anteriors. 

A "El temps robat" Feliu Formosa escriu contra la fatiga, contra l’oblit, contra la pèrdua i el desgast, contra el pes i tot del propi passat, que havia estat tan ofensivament vigorós. Per això és robat, aquest temps, i no retrobat com ho era per a Proust, perquè és una prolongació guanyada al precipici i contra la temptació mateixa de llançar-s’hi; perquè és un temps que fàcilment, sense el solc que deixa en l’escriptura, podria no haver existit. Apunts miraclers, podríem dir-ne, sorgits en els confins del no-res.

Feliu Formosa (Sabadell, 1934). Poeta, traductor i professor d'art dramàtic. Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona i amplià els estudis a Heidelberg (Alemanya). Destacà pels seus treballs sobre germanística. Ha traduït obres dramàtiques, de poesia, narrativa i assaig. Ha rebut diversos guardons i distincions, entre els quals destaca el Premi Carles Riba de poesia per Llibre dels viatges (1972), el Premi Crítica Serra d'Or de memòries per El present vulnerable (1980), el Premi Lletra d'Or per Semblança (1987), el Premi Nacional de traducció de les Lletres Espanyoles concedit pel Ministeri de Cultura (1994), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2005). El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2007 el Premi Nacional de Teatre i el 2012 va la Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Cultural.