El món ha de saber el que es perd si no coneix l'univers sonor que ofereixen els compositors a través de les seves obres. I és per això que pren sentit aquest llibre: per mirar d'explicar sense pretensions la història de la música a través de les vivències dels artistes que l'han protagonitzat. El xarlatà que va operar Bach i Händel i els va deixar cecs, el carnissser de Leipzig on comprava Mendelssohn, el triomf del valencià Martín i Soler a la cort de Caterina II de Rússia, l'anhel de llibertat de Beethoven, Rossini i els tenors, la vida amorosa de Wagner, els camins divergents de Ravel i Viñes o el fatídic viatge de Granados a bord del Sussex són algunes de les històries que se succeeixen en aquest viatge apassionant de Moscou a París, de la cort de Viena al teatre alla Scala de Milà, a través dels secrets i les anècdotes que han conformat quatre segles de música clàssica. Unes històries fascinants, divertides i que permeten descobrir -acompanyades de les reveladores audicions de Mozart, Beethoven, Rossini,Verdi, Liszt i Stravinski que proposen els autors- l'univers de la música clàssica. Pedro Pardo, músic de formació, i Albert Galceran, divulgador musical i periodista, tenen dues maneres de veure la música: mentre el Pedro té la capacitat d'analitzar-la des del seu interior, l'Albert la descobreix des de la perspectiva de l'oient i la posa en el seu context històric. Així doncs, dues maneres d'entendre un món, però una mateixa manera de viure'l: des de la passió.

«Aquest llibre és una demostració més del que poden fer dos quan comparteixen una manera de veure la puresa de la vida. No us quedeu amb la música, quedeu-vos amb el que en el fons us expliquen.» Ricard Ustrell

El Pedro Pardo ja tocava l'antic orgue Hammond dels seus pares i feia petites composicions amb només quatre o cinc anys. La música ha estat sempre dins seu i amb el seu estudi profund l'ha pogut fer servir per expressar-se des de moltes de les seves vessants: la composició, la direcció o la interpretació al piano. Mai s'hauria imaginat que allò que havia fet des de sempre a les seves classes de música es convertiria en una altra de les seves facetes: la divulgació. I així, entre notes i pentagrames, difon la música com un llenguatge universal d'unió entre les persones de totes les cultures. L'Albert Galceran va arribar a la música clàssica mig per casualitat, quan l'any 1999 va reobrir-se el Gran Teatre del Liceu i va tenir l'oportunitat casual de veure l'òpera Turandot que va dirigir Núria Espert. En aquell moment va quedar fascinat per l'espectacle que s'hi oferia. Des d'aleshores sempre ha viscut vinculat amb l'òpera i, de retruc, amb la música clàssica. La viu com a melòman i la comparteix a través dels mitjans de comunicació i en les seves conferències. L'entén com una manera d'explicar el context en què van viure els grans compositors i, així, entendre el seu món.