Publicat el 1991, aquest llibre tingué l’impacte d’una bomba. Alexiévitx fou denunciada per difamació i «embrutar l’honor dels soldats». El títol del llibre prové dels milers de soldats que moriren durant la incursió russa a Afganistan entre 1979 i 1985 i foren retornats a Rússia en taüts de zinc. Alexiévitx entreteixeix més d’un centenar d’històries explicades per oficials de l’exèrcit, homes enllistats, esposes, mares i vídues en un collage enginyós i intricat. Les històries que parlen de gent mutilada per mines, soldats assassins drogats, una mare acaronant desesperadament un taüt tan petit que no creu possible que contingui el seu alt fill, donen a Alexiévitx l’oportunitat de preguntar: “Qui som? Com hem pogut i se’ns ha pogut fer això? Per què ens ho vam creure tot?”. Aquest llibre no és només sobre guerra i polítiques criminals, sinó també sobre el xoc entre dues civilitzacions enterament antitètiques i sobre la pura estupidesa i vanitat de la idea de poder aconseguir —sigui quina sigui la superioritat en tecnologia d’armament— una victòria definitiva sobre un oponent demonitzat.