Andrea Palladio (1508-1580), nom que prengué l'arquitecte i teòric de l'art més gran i influent del Renaixament, Andrea di Pietro della Gondola. Estudiós dels monuments i l'arquitectura dels clàssics se'l considera el primer arquitecte professional, i la seva manera de concebre l'arquitectura crearà escola en el pal ladianisme i en el cànon del que serà l'arquitectura civil. La seva obra es conserva en vil·les ( Barbaro, Bodoera, La Rotonda, La Malcontenta o Fanzolo), palaus (della Ragione, Thiene, Chiericati o Valmarana) i esglésies (san Giorgio Maggiore i Il Redentore a Venècia). Fou un estudiós de l'arquitecte Vitruvi, de qui il·lustrà la seva obra, i el 1570 exposarà la seva teoria i la seva obra a Il Quattro libri dell'architettura (Els quatre llibres de l'Arquitectura), que aquesta edició tradueix per primera vegada en llengua catalana amb introducció del professor i arquitecte de la UPC, en Josep Maria Rovira. El seu estil elegant, delicat i intel lectual crearà, a través de la simetria i de les proporcions harmòniques, el classicisme, un dels estils del Renaixament del segle XVI.