«Sento les veus de milers d?ombres. Sento les seves rialles: les rialles dels morts, i també les dels vius que tanmateix són tan lluny que només llancen ombres sobre els meus records. Hi ha moltes formes que no reconec. Se?m confonen en la ment, s?han deixatat amb altres formes i han configurat una massa amorfa tot i que pintoresca, d?on s?eleva a través de les estibes de temps passats una flaire intensíssima que em persegueix fins aquí: la flaire d?un lilà blanc. I uns sons obsessius em criden ...