Durant el segle XX molts països d'Europa han tingut un creixement

econòmic important i s'han desenvolupat de manera brillant. Catalunya,

malgrat tots els sotracs patits, pot comptar-se entre ells. Però a diferència

de zones, el cas català ha servit per crear i mantenir viva la idea d'un

país propi. No ha estat només una política reivindicativa, ni una economia

pròspera, ni els potents moviments socials, ni una cultura que sovint

ha nedat a contracorrent, el que ha forjat aquesta consciència. Més

aviat ha estat la suma de tot plegat i l'existència d'un fil conductor, d'un

projecte modelat amb el pas de les generacions el que ha donat a

Catalunya una personalitat pròpia.