áles primeres dècades del segle xx, Europa va viure una revolució cultural i artística de primera magnitud. Un grup de creadors va impulsar una forta reacció contra els prejudicis estètics, l'academicisme, les normes establertes i la inèrcia contra els canvis. És el moviment conegut com avant-garde, que va protagonitzar gent com Mallarmé, Apollinaire, Picasso, Modigliani, Picabia, i, a Catalunya, Salvat-Papasseit, Junoy, Foix, Miró i Dalí, entre d'altres.

Ferran Aisa estudia la versió catalana dels grans corrents culturals europeus d'aquells anys: el romanticisme, el dadaisme, el futurisme, el surrealisme i tots els moviments d'avantguarda. Van ser unes dècades apassionants durant les quals un grup de poetes, prosistes, músics, artistes plàstics, líders obrers i polítics progressistes van introduir a Catalunya nous models ideològics, noves estructures socials, maneres innovadores d'entendre la cultura i l'art i de posar-los al servei d'una causa revolucionària. Des d'aquest punt de vista, la ruptura franquista de 1939 assumeix proporcions dantesques. El llibre de Ferran Aisa constitueix una de les aportacions més clarificadores que s'han publicat mai sobre la interrelació cívica i cultural de les avantguardes a Catalunya.á

Ferran Aisa i Pàmpols (Barcelona, 1948) és un destacat estudiós de la historia contemporània de Catalunya. Entre les seves obres més importants figuren: Una història de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 (2000), Premi Ciutat de Barcelona d'Història; El laberint roig, Victor Colomer i Joaquim Maurín, mestres i revolucionaris (2005); La cultura anarquista a Catalunya (2006), Contrarevolució, els Fets de Maig de 1937 (2007) i La Internacional. El naixement de la cultura obrera (2007). És coautor amb Mei Vidal de Joan Salvat-Papasseit, l'home entusiasta (2002), Camins utòpics, Barcelona, 1868-1888 (2004) i El Raval, un espai al marge (2006). Ha col·laborat en els llibres Antologia poètica a la memòria de Salvador Puig Antich (1996); Barcelona rebelde (2003); Salvador Dalí i Federico García Lorca, la persistència de la memòria (2004); Memòria de la Transició a Espanya i a Catalunya (2006) i Educació, Municipi i República (2006). També és autor de diversos reculls poètics, com La Rambla del Raval (2003), Calidoscopi (2005) i Univers (2007).