En una regió boscosa i remota que ha quedat aïllada per una apagada elèctrica general i un hivern d'intenses nevades, un jove es recupera d'un greu accident de trànsit. La seva vida ha quedat a càrrec d'en Matthias, un home taciturn que accepta tenir cura d'ell a canvi d'avituallament i la promesa d'una plaça al primer comboi que amb l'arribada de la primavera sortirà cap a la ciutat, on l'espera la seva dona malalta. Retinguts per l'hivern implacable, hauran d'afrontar junts el fred i l'avorriment mentre la seva relació es mou entre la desconfiança i la necessitat que tenen l'un de l'altre per sobreviure.

El pes de la neu és una exploració hipnòtica sobre l'aïllament i la privació, un relat incisiu i un himne a la resiliència que pren forma de thriller psicològic. Christian Guay-Poliquin ha escrit una novel·la premonitòria en què una natura revolta posa a prova la relació entre la voluntat de l'home i la força dels elements.

Christian Guay-Poliquin (Saint-Armand, Quebec, 1982) és un escriptor i investigador quebequès, considerat com una de les noves promeses de la literatura canadenca en llengua francesa. Amb la seva primera novel·la, Le fil des kilomètres (La Peuplade, 2013), va quedar finalista del Gran Premi Literari d'Archambault 2015 i va aconseguir cridar l'atenció de nombrosos crítics i lectors. Amb la seva segona i última novel·la, El pes de la neu, l'any 2017 va guanyar, entre d'altres, el Premi Literari França-Quebec, el Premi Ringuet, atorgat per l'Acadèmia de les Lletres del Quebec, i el Premi Literari dels Estudiants. També va quedar finalista del Premi dels Llibreters del Quebec i del Prix Frye Académie. L'autor creu que l'art de la narració es basa en les exigències i els petits detalls de la vida quotidiana. En l'actualitat viu a Mont-real i treballa en una tesi doctoral sobre la narrativa de caça del segle XX.

«Una novel·la sorprenent i difícil de classificar: ben escrita com una obra mainstream i subtilment pertorbadora com un thriller existencial.» Giuliano Aluffi, Il Venerdì

«Guay-Poliquin fa servir l'imaginari de les nostres pors i totes les seves representacions seguint l'esquema del gènere d'intriga. Hi ha la finestra de Hitchcock, l'aïllament de The Shining, hi ha l'accident de cotxe i la convivència claustrofòbica de Misery. El pes de la neu juga amb el gènere i en posa a prova la resistència amb una escriptura seca, breu, plena de gestos, d'accions quotidianes, minúcies, detalls.» Angelo Carotenuto, La Repubblica.

«Christian Guay-Poliquin aconsegueix oferir-nos un relat tenebrós i hipnòtic. Una història atenta a la bellesa dramàtica i freda del paisatge, als lligams socials que es desballesten, a l'angoixa i la violència adormida, sufocada per l'hivern però a punt de renéixer amb els primers senyals del desgel. Un himne nòrdic i una de les novel·les més potents d'aquesta temporada.» Christian Desmeules, Le Devoir.

«Gairebé cada capítol comença amb una descripció de la neu i penses que arribarà un moment que l'autor ja no serà capaç de continuar fent-ho, que és matemàticament impossible, però no és així, sempre li funciona! Conté imatges realment impactants, però no és mai pompós, no hi ha efectisme. Aquesta simplicitat és deutora d'un domini absolut de la llengua i del seu univers. A més a més ens manté en un suspens que realment no arriba enlloc, però que no decep. El segueixes fins al final. És una proesa.» Dominique Fortier, La Presse.

«La llengua és sòbria, pura, immaculada gràcies a les frases breus i incisives. I així ens deixem endur per aquest relat gèlid i hipnòtic, a imatge del paisatge descrit per aquest jove autor prodigi. [...] Una singular confrontació psicològica entre dos personatges aïllats, que signa un dels escriptors més prometedors del Quebec.» Lire.

«És una novel·la de ciència-ficció, política i ecològica alhora, sobre un futur pròxim en què la natura es revolta i ens condemna a ser refugiats? És un manual de resistència fascinant? O un somni contemplatiu, quasi mític, en què aprendrem a reconstruir-nos amb generositat, fins i tot abandonant els nostres, fins i tot separant-nos dels altres, en comunió silenciosa amb els elements? Tot això alhora. Com per art de màgia.» Fabienne Pascaud, Télérama.

«Dins El pes de la neu, una novel·la decididament nòrdica, la neu omnipresent s'empassa el país i la gent. Al cor d'un paisatge amb accent apocalíptic, la tensió és constant. Les pors, petites i grans, s'intensifiquen, així com el temor a la traïció. La poètica de l'escriptura de Christian Guay-Poliquin ens fa contenir la respiració durant un hivern.» Jurat del Premi del Governador General del Canadà 2017.

«La novel·la de Christian Guay-Poliquin, un duel psicològic ple de suspens impregnat d'una humanitat vacil·lant, un relat poètic on la natura inerta és bella i cruel alhora, és sobretot una aventura estàtica, un relat d'atmosfera que sap crear a la vegada reflexió i misteri.» Maud Lemieux, Librairie du Quartier, jurat del Premi dels Llibreters del Quebec.