El dibuix del jardí de l’hospital on dos soldats ferits s’estan curant porta una dedicatòria: «A l’amic escocès». La va escriure un noi nascut en un poble del Pirineu i està adreçada a un brigadista de la Guerra Civil Espanyola. Tant l’un com l’altre contribueixen a fer memorable aquesta novel·la. Assistim a la infantesa i la joventut del Benet, al seu ampli ambient familiar, a com renuncia a la ciutat i, acabada la guerra, a una carrera artística. També, a la seva gran història d’amor i a l’amistat, que ha crescut forta en moments difícils i s’alça per damunt dels anys. El George ens assabentarà del que encara ens faltava conèixer de tots dos i llavors, com si fos un arbre, s’adona que ha posat les arrels a la terra de l’altre.

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Maria Barbal es novelista y profesora de enseñanza secundaria. Se dio a conocer en 1985 con la novela Pedra de tartera, galardonada con los premios Joaquim Ruyra y Joan Creixells, que se convirtió en un hito de la narrativa catalana de los ochenta. Con sus novelas posteriores, Mel i metzines y Càmfora, obtuvo los premios Crítica Serra d’Or y el Nacional de Literatura. Ha escrito otras novelas y libros de relatos, traducidos al castellano y a otras lenguas.