Catherine Osborne ens presenta una nova manera d’aproximar-nos a la filosofia presocràtica, fugint dels esquemes que durant segles i segles s’han anat reproduint fruit de la visió aristotèlica de la mateixa. Per a l’autora no existeix la successió de pensadors que cerquen la naturalesa de l’anomenada per Aristòtil «matèria primera», sinó una successió de pensadors més independents l’un de l’altre, amb els seus propis problemes i solucions.

Qui hagi llegit aquesta introducció no llegirà mai més els filòsofs presocràtics com s’havia fet fins ara.