La novel·la sobre el món dels escacs que ha inspirat la sèrie de NETFLIX. La Beth Harmon, de vuit anys, acaba d'arribar a l'orfenat després de perdre la mare en un terrible accident. Retreta i perduda, descobreix que hi ha dues coses que li donen una mica de pau, les petites pastilles verdes que els donen perquè estiguin tranquil·les i el joc de taula al qual juga amb el bidell de la institució, els escacs. Aviat es farà palès que té un talent espectacular per a aquest joc, que amb els anys la portarà a competir contra els més grans del món. Apassionant i commovedora, plena de força, lluita i empoderament, Gambit de dama t'atrapa des de la primera pàgina en una espiral de partides emocionants, viatges físics i vitals i lluites per no perdre's, que no et deixa anar ni un moment, fins a un final tan elegant i vibrant com un mat en quatre moviments.

Biografía del autor
WALTER STONE TEVIS (28 de febrer de 1928 – 8 d’agost de 1984) va ser un novel·lista i escriptor de contes americà. Va néixer a San Francisco, va créixer a Kentucky i va viure la major part de la seva vida a Ohio, on va ser professor d’anglès a la Universitat d’Ohio, i més tard a Nova York, on es va dedicar exclusivament a escriure. És autor de diversos relats i de sis novel·les, tres de les quals van ser adaptades amb gran èxit al cinema: L’home que va caure a la Terra, El color del diner i El vividor. Va morir l’any 1984.

Jordi Boixadós Bisbal (Barcelona, 1958) és escriptor i traductor. Com a autor, ha publicat nou llibres, set dels quals de narrativa: El carrer Dachau, Morir a Tel Aviv, Opus Dei: Retrat de família, El meu rival, Mirades de dona, Àngels a l’andana i L’home que comptava diners. El 2006 va editar, conjuntament amb l’expert en jocs Oriol Comas, el llibre-joc d'humor lingüístic To Dream Omelettes - Somiar truites. També ha publicat un guió teatral, escrit conjuntament amb Elies Barberà: Popocatépetl (Premi Pare Colom 2019 en la categoria de teatre). Ha traduït una cinquantena d’autors, tan diversos con Jo Nesbø, Hjorth & Rosenfeldt, Gabriel Tallent, Thomas Piketty o el Papa Francesc. Entre el 2000 i el 2014 es va dedicar també a la música, amb cinc treballs en solitari publicats en diverses discogràfiques.