El Juli sempre ha tocat el violoncel, però darrerament no és capaç de recordar les notes. Tampoc alguns fets importants del passat i encara menys el dia a dia. La Lucía és una astrofísica especialitzada en forats negres que es debat entre una pèrdua que li ha encallat la vida i la possibilitat d'un nou futur. I la Blanca i l'Esteve viuen, com poden, entre l'oblit i el record, l'esperança pels dies que vindran i el camí que queda per recórrer. I per sobre de tots ells, hi ha el Sergi, una estrella potent i vital, que un dia va col·lapsar i els va arrossegar a un espai negre i profund d'on res no pot escapar-se, ni tan sols la llum.

En aquesta obra musical i delicada, Helena Guilera ens ofereix una història coral sobre els cossos i l'amor. Un text que relata com som de pròxims a les forces de l'Univers, tot sovint sense saber-ho. I ens explica com aquestes ens poden arribar a definir, tot i que les considerem llunyanes i inabastables.

Núria Bendicho ' «Una novel·la acordiònica, amb el goig tossut de la inventiva constant.»
Míriam Cano ' «Guilera ha volgut escriure sobre les emocions i les contingències humanes emmirallades a la vastitud d'una força més gran que nosaltres. Uns personatges d'aura poètica, de veu fonedissa i reverberant enmig de la quotidianitat banal de la vida urbana, un dia a dia aparentment senzill que amaga tot el pes del
viure. Una metàfora sobre el desig, l'atracció, la mort i la vida mateix.»