Cynthia Ozick va néixer el 1928 a Nova York en una família bielorussa d’origen jueu i viu a Manhattan. Es va llicenciar a Nova York. A la Universitat d’Ohio, s’especialitzà en les novel·les de Henry James. La qualitat de la seva obra —relats, assaig i novel·la— n’ha fet un clàssic contemporani de la literatura anglosaxona. Se l’ha descrit com «l’Emily Dickinson del Bronx».

Entre les seves novel·les destaquen The Cannibal Galaxy (1983) i The Messiah of Stockholm (1987), però Ozick és coneguda principalment per contes com els de The Pagan Rabin and Other Stories (1971), Levitation: Five Fictions (1982), Puttermesser Papers (1997) o El xal (1989). Ha fet crítica literària i ha escrit i traduït poesia. Ha estat guardonada amb prestigiosos reconeixements a la seva carrera, d’entre els quals destaquen el Rea Award for the Short Story (1986), el National Book Critics Circle Award (2000) i el PEN/Nabokov Award (2008).

La seva obra descriu les ombres de la immigració, les cicatrius de l’Holocaust i la construcció de la identitat individual quan tot està perdut. Cynthia Ozick teixeix uns enigmàtics relats, amb un estil virtuós, sobre la naturalesa efímera de la memòria i la fugacitat de la vida.

Antiguitats són cinc relats tocats d’una ironia inquietant que capturen els significats canviants del passat i com la nostra experiència els acoloreix de matisos: un vidu rondinaire escriu unes memòries que indaguen sobre una capsa de tresors egipcis i l’enigma familiar que amaguen; dos poetes pivoten entre la competitivitat, l’èxit efímer i l’enveja; una sibil·la atea d’antany transforma els seus orígens en un ideari; el magnetisme d’un secret compartit per un artista i una jove; la necessitat de companyia d’uns individus aparentment adients de qui més valdria fugir corrents. Situacions amb el sabor d’una paràbola kafkiana amb la veu brillant i singular d’Ozick, trenant mite i mania, història i il·lusió.

«Antiguitats», el primer relat que dona títol al llibre, se situa en la plena decadència institucional d’una acadèmia que amb el pas dels anys està en ple declivi. El protagonista, Lloyd Wilkinson Petrie, escriu un dietari en el qual reviu la seva estada al temple Academy for Boys. L’enveja manifesta cap a Ben-Zion Elefantin, en un exercici d’expiació vinculat a l’herència de pertànyer al llinatge llegendari dels elefantins. El context antisemita connecta amb la dimensió més universal de memòria i llegat d’aquest ascendència menystinguda. Com diu, al pròleg, Jordi Nopca, «[Lloyd] Viu presoner d’una doble negació: la de pertànyer al poble estigmatitzat i perseguit per excel·lència durant segles, i la de no ser reconegut com a tal pels seus». En els altres relats, vistos des del punt de vista dels fills, els pares envejosos cerquen validar el seu talent, a través de l’art que és sempre un eix temàtic dels personatges d’Ozick. L’art i la col·lectivitat per davant de la legitimació del talent individual. El passat en la seva dimensió més material, i la compassió que exigeix en el lector d’aquests diaris són aspectes claus per comprendre l’estil d’Ozick.

Autora clau del postmodernisme literari, porta al límit el gènere de la nouvelle i la forma, i és recurrent en certs temes com l’herència present en tota l’obra de l’autora. Aquest volum que presenta LaBreu, inclou quatre relats més: «La nissaga dels Alkana», «Una sibil·la hebrea», «Pecat» i «La costa de nova Zelanda».

En els relats, Ozick situa sempre l’acció en les veus més joves, que observen la decadència de l’estructura familiar, i sempre representant la figura paterna absent. En l’escriptura d’Ozick hi destil·la gran tècnica per narrar els dubtes i les pors dels personatges que focalitza la narradora. Elements mitològics, així com bíblics, jueus i clàssics, s’entrellacen amb els personatges i les seves històries.