Un dels llibres que inauguren la modernitat poètica.

Arthur Rimbaud va marcar, amb Baudelaire i Verlaine, el pas de la poesia romàntica a la poesia moderna. Ningú com ell exemplifica tan bé la biografia del poeta precoç i maleït, del geni. La seva aventura vital i el seu concepte d’alquímia poètica han marcat per sempre més la literatura contemporània. Arthur Rimbaud (Charleville, 1845 - Marsella, 1891) va escriure una obra poètica innovadora, brillant i enormement influent entre els quinze i els vint-i-un anys, que va culminar amb dues obres visionàries: els poemes en vers i en prosa d’Il·luminacions, treballats com joies insòlites, i la trasbalsadora i inoblidable confessió titulada Una temporada a l’infern.

Per Josep Palau i Fabre, la lectura i la traducció de l’obra de Rimbaud va ser una experiència transcendental, recollida en l’estudi preliminar i les notes que acompanyen el volum. L’edició bilingüe permet comprovar la fidelitat de Palau a l’esperit del mític poeta francès. Segons Paul Claudel, “un místic en estat salvatge”. Per Albert Camus,“un poeta gran i admirable, el més gran del seu temps, oracle fulgurant”.

Aquesta obra ha rebut un ajut a l'edició del Ministerio de Cultura y Deporte.

Arthur Rimbaud (Charleville, 1854 – Marsella, 1891) va manifestar de seguida una rebel·lia iun inconformisme totals. Dotat d’una rara precocitat intel·lectual, va fugir de casa a disset anys iva dur una vida bohèmia. Es va relacionar amb els grans poetes francesos de l’època i vaemprendre una revolució poètica que comportava una ruptura amb la tradició i amb lesconvencions. Va viatjar per Anglaterra i Bèlgica amb el seu company Verlaine, que el vaferir d’un tret de pistola. A Una temporada a l’infern (1873) fa un comiat al·lucinat de laliteratura i de la rebel·lió. Els poemes en prosa d'Il·luminacions, la majoria anteriors,representen la culminació de la seva evolució poètica. Després d’aquestes dues obresmestres, va deixar del tot d’escriure i va emprendre una llarga sèrie d’aventures i viatgesque el van portar a Java, Aràbia i Abissínia, etc. Va tornar a França malalt, i va morir mesosdesprés als trenta-set anys. Ha esdevingut una figura mítica per a totes les generacions posteriors.
Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008) ha estat una de les grans personalitats de la literatura catalana dels nostres temps. Gràcies a la seva relació amb autors com Federico García Lorca, Antonin Artaud, Octavio Paz i molts d'altres, va saber connectar la cultura catalana amb els corrents literaris i artístics més importants del segle XX. Palau i Fabre va ser poeta, dramaturg, contista i assagista, sempre amb una veu personal i amb una obra d'una gran càrrega passional. També va ser un estudiós de la pintura, i molt especialment de l'obra de Pablo Picasso, a la qual dedicà més de vint llibres (alguns d'ells traduïts a una desena de llengües), essent considerat internacionalment com un dels especialistes més prestigiosos en la seva obra. El 1999 li va ser atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.